Història

Història

Breu Història del CEIP Pintor Gimeno Barón

 

Instaurada la Segona República espanyola l’any 1931, conflueixen dues necessitats envers l’àmbit educatiu; per una banda, atendre l’ensenyament a nivell general degut a l’elevat índex d’analfabetisme que es donava a la població, i d’altra, la necessitat de construir una nova escola en la zona coneguda com “La Alegría de la Huerta”.Aquest fet quedà constatat per al Consell local d’Ensenyament Primari al proposar-se en la sessió celebrada a finals del 1931, quan el mestre José Benlloch fa explícita la necessitat de crear noves escoles en les zones més perifèriques.

Mesos després, el president de la Comissió de Policia Urbana, el senyor Carda, presenta una moció a l’alcaldia sobre la construcció d’escoles al carrer de Don José Nebot, ubicat en la zona de “La Alegría de la Huerta”, i s’acorda adquirir els terrenys necessaris per a la seua construcció. Aquesta proposta es reivindica repetidament en els mesos següents, fins que al desembre de 1932, l’Estat aprova una subvenció de 42.500 pts per a la construcció d’un Grup Escolar Graduat. Tot i així, les queixes es prolonguen a causa que l’Ajuntament no pot adquirir els terrenys corresponents per falta de diners.
És a principi de 1934 quan una comissió integrada per l’alcalde En Manuel Usó Jarque, el secretari i un regidor-mestre realitzen un viatge a Madrid per a dur a terme les negociacions oportunes per a la construcció del Grup Escolar.
Al juny del mateix any, s’acorda presentar el projecte de construcció i fer públic l’intent de subhasta de les obres, la qual cosa implica que un mes després s’aprove el plec de condicions econòmico-administratives de les obres, ascendint l’import del presupost aprovat a 179.953,54 pts. Però l’Estat sols accedeix a atorgar 96.000 pts., deixant la resta de l’import a càrrec de l’Ajuntament. És per això que les crítiques són nombroses per l’elevada quantitat que suposa aquesta decissió, aproximadament un 50% del total, doncs inicialment es creia que el Consistori s’ocuparia de costejar un 25% una volta adquirit el solar i realitzats els plànols.
Tot i les nombroses crítiques, en els darrers mesos de 1934 s’inicia la construcció del Grup Escolar sent aparellador de les obres Don Emilio Benavent. Aquest edifici havia de tenir dues escoles de pàrvuls i dues Graduades (una de xiquets i una altra de xiquetes), amb tres seccions cadascuna a més de les corresponents sales per a manualitats, despatxos, vestidors, biblioteca i un gran pati d’esbarjo.
Al març de 1936, en Sessió Municipal, s’aprovà la liquidació del quasi finalitzat Grup Escolar que obriria les seues portes amb el nom de “Guitarrista Tàrrega”, concretant la seua inauguració per al diumenge dia 17 de maig. L’edifici, en la seua inauguració, acolliria una exposició de pintura i escultura, amb motiu de les festes patronals de Sant Pasqual. Però aquesta inauguració no es pogué dur a terme en la data programada a causa de la pluja i s’hagué d’aplaçar per al dimarts dia 19.
Una vegada inaugurat l’edifici, al mes de maig, no es pogueren encara iniciar les classes per falta de diners, ja que l’Estat encara no havia abonat la quantitat acordada. Concretament, restaven per a complir l’acord inicial 48.000 pts., sense les quals no podia funcionar el centre.
Durant l’eferverscent estiu del 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, l’Estat incautà nombroses escoles de religiosos i de caràcter confesional, cosa que de no reaccionar els Ajuntaments hauria provocat una desatenció de l’ensenyament per mancança d’Escoles. Per aquest motiu, al mes d’agost es celebrà una sessió extraordinària del Consell Local de Primer Ensenyament, presidida per Na Dolores Nebot Usó, en la qual s’acordà dotar de recursos i de mestres (un total de 24) les escoles de la ciutat, entre elles la no operativa “Guitarrista Tàrrega”, per tal de garantir l’Ensenyament a Vila-real en aquest moment tan delicat.
Al mes de setembre de 1936 s’inicien les classes al “Guitarrista Tàrrega” i durant el curs s’acorda per part del Consell Local de Primer Ensenyament, basant-se en l’Ordre Ministerial de 3 d’abril, l’ampliació del Grup Escolar “Tàrrega” amb la creació d’una nova escola de Pàrvuls.
Tot i aquestes bones intencions, les classes a l’escola hagueren de ser parades amb motiu de la Guerra i destinar l’edifici a d’altres usos extraordinaris a causa del conflicte. Sota el pati de l’escola es construí un refugi com a mesura de protecció, i a més, es va convertir en Hospital de Sang durant un temps.
El 1939, una volta acabada la Guerra i havent passat els moments més delicats, es proposà arreglar i deixar en condicions adequades l’edifici per a reprendre les classes, decidint l’Ajuntament que els alumnes de les “Escoles de Cabrera” i “Escoles de Trullenque” passaren a anar al Grup Escolar de “La Alegría de la Huerta”per tal d’estalviar-se els lloguers dels locals on duien a terme la seua tasca educativa.
En aquest moment l’Ajuntament mostrà la seua preocupació per l’escolaritat i l’assitència regular a l’escola dels xiquets de la ciutat acordant fixar sancions als pares que injustificadament toleraren que faltaren a l’escola els seus fills.
El 19 de gener de 1940, proposat pel Sr. Borràs Jarque, Inspector Educatiu, el Consell Local de Primer Ensenyament acorda canviar el nom del Grup Escolar “Guitarrista Tàrrega” pel nom de “Vázquez de Mella”.
Amb l’inici del curs 1940-41 es deixà enrere una època de continuus canvis en tots els àmbits, i començà una altra amb la intenció de millorar l’ensenyament per mitjà de l’augment del nivell acadèmic de l’alumnat, que fins aleshores no passava d’un grau elemental. Aquesta tasca la portaren endavant amb dedicació i entusiasme els mestres que s’encarregaven en aquell moment de desenvolupar la seua tasca docent, exercint com a director de la Escuela Graduada de niños Número 1, Don Eufemiano Olaria, el qual s’ocupava del Primer Grau, estant la resta de graus ocupats pels mestres Don Miguel Sanmillán, Don Ramón Saborit, Don Samuel Garrido i Don José Andrés, que alhora desenrotllava la funció de secretari.
Al setembre de 1942, amb l’apertura del curs, es reunixen els nous mestres per a tractar l’assignació de graus, distribució de matrícula i orientacions de l’Ensenyament. Aquesta nova plantilla estava formada pel recentment nomenat director Don Samuel Garrido, i els mestres Don Luis Pérez, Don Ángel Montoliu, Don Francisco Sarrió, i el que actuava com a secretari, Don José Betoret. S’acordà continuar basant l’ensenyament en “las verdades de la Santa Religión”, orientant-les d’acord amb les normes pedagògico-socials proposades pel nou Estat Nacional-Sindicalista. Com a llibres de text s’utilitzaven les enciclopèdies Dalmau Carles, podent ampliar el contingut d’aquestes a criteri personal del mestre, i es distribuïren els graus per edats i per coneixements. A més, l’assistència regular de l’alumnat a l’escola continuava sent una de les principals preocupacions, doncs la necessitat econòmica de les famílies comportava que molts alumnes no acudien regularment a classe i, fins i tot, alguns d’ells abandonaven els estudis abans d’aplegar al límit de l’edat escolar.
El 1944, havent aconseguit un total nomenament de mestres propietaris, es reorganitzà la distribució dels cinc graus d’ensenyament existents a l’escola. Així doncs, els dos primers graus formarien el Cicle Elemental, els dos següents el Cicle Mitjà, i el grau cinqué, el darrer dels tres, el Cicle Superior. Aquesta forma d’organització i de concebir l’ensenyament s’estengué durant gairebé dues dècades.
Endinsats en la dècada dels seixanta, un dels canvis més significatius fou la substitució de l’enciclopèdia utilitzada per una de nova que havia creat l’inspector de zona Don Ángel Pérez Rodrigo, la qual, oferia uns bons resultats i estava adaptada als qüestionaris vigents. A més d’això, es pretenia que el centre funcionara d’una manera més organitzada, constituint diversos òrgans com per exemple la Junta Econòmica, la qual estava presidida pel director del centre Don Samuel Garrido, i que comptava a més amb dos representants dels mestres (un per als homes i una per a les dones) i un representant dels pares de família. Tot i els esforços realitzats per millorar l’ensenyament, continuava existint la problemàtica de l’absentisme, doncs en els cursos superiors es donava un baix nombre d’alumnes matriculats ja que als onze anys, molts xiquets deixaven l’escola per incorporar-se al món laboral sense haver obtingut el Certificat d’Estudis Primaris. No obstant això, aquest fet es considerava justificat per tractar-se de xiquets pertanyents a famílies humils d’escasos recursos.
L’any 1966, amb la jubilació del fins aleshores director Don Samuel Garrido, es va produir un canvi en la direcció del centre i assolí el càrrec de la mateixa Don Andrés Camahort Carballo, qui portava des del 1949 impartint docència a l’escola.
Sent Lola Navarro directora, el curs 74-75, s’aplicaren al centre els canvis proposats per la Llei General d’Educació de 1970, en què es canvià l’estructura del Sistema Educatiu, ampliant l’ensenyament amb els cursos de 6é, 7é i 8é i passant a denominar-se l’etapa com a E.G.B. (Educació General Bàsica), la qual constava de huit cursos.
En aquest mateix any s’acometeren diverses reformes com ara la cimentació del pati i la col·locació de reixes metàl·liques a les finestres a causa del bandalisme existent. Uns anys més tard, es reformaren els serveis del centre pel seu estat precari, i posteriorment es dugueren a terme obres com l’adequació del pati de llums, baixada dels sostres i el canvi del paviment i la fusteria exterior; també es canviaren els taulells dels passadissos de la planta superior, tot aprofitant que empreses ceràmiques de la localitat els oferiren de forma gratuïta. Una anècdota d’aquesta darrera reforma fou que durant les obres van haver de conviure al centre alumnes i mestres amb els operaris encarregats de les mateixes.
El 1983, l’Ajuntament de Vila-real acordà en Plenari canviar el nom pel que eren conegudes algunes escoles de la població. D’entre les mateixes apareixia el Col·legi “Vázquez de Mella”, el qual, va ser proposat per a substituir el seu nom per un altre que fera referència a una personalitat rellevant de la localitat com a reconeixement de la seua tasca cultural, com ara el pintor Francisco Gimeno Barón. Però aquesta decissió no va ser compartida pels membres de l’oposició, qui sugeriren que si es duia endavant el canvi, passara a denominar-se simplement “La Huerta”. Finalment es va sometre a votació i va ser aprovada la proposta inicial. El centre canviaria el seu nom pel de “Pintor Gimeno Barón”, nomenclatura que perdura fins avuí.
Amb l’aprovació de la LOGSE per part del Govern Central el 1990, canvia l’estructura del Sistema Educatiu quedant de la següent manera: Preescolar passaria a denominar-se Ed. Infantil; els huit cursos de l’etapa d’EGB esdevingueren en Ed. Primària (de 1r a 6é) i 1er cicle d’Ed. Secundària Obligatòria (7é i 8é). Aquesta reestructuració es va produir al centre en començar el curs 92-93. Posteriorment, l’any 2004, va concloure l’aplicació de la reforma educativa quan el 1r cicle d’ESO s’impartiria als Instituts de Secundària, deixant el col·legi exclusivament per a les etapes d’Infantil i Primària fins el 2007, quan l’edifici hagué de ser enderrocat pel seu estat precari.
El curs 2007-08, mentre es duien a terme les obres de construcció del nou edifici, les classes s’impartiren provisionalment en un centre a prop de la zona que, pel seu reduït espai, hagué de ser completat amb diverses aules prefabricades.
L’actual edifici, erigit en el mateix lloc on es construí el primer centre el 1934, va ser inaugurat el dia 11 de setembre de 2008, amb unes instal·lacions adequades i modernes que són utilitzades pels xiquets i xiquetes de la històrica zona de “La Alegría de la Huerta” i d’altres llocs de la localitat.
Tots aquestos anys d’història són els que han fet que el nostre centre, el “CEIP Pintor Gimeno Barón”, siga conegut per sempre i amb molt d’entusiasme com el COL·LEGI DE LA HUERTA.

Fonts consultades:

– Biblioteca Municipal

– Arxiu Municipal

Col·laboradors: Juan Bautista Llorenç, Conchita Villarreal, Maria Rius, Rosa Roig, Manuel Torres, Pascual Cabanes i Pascual Candido.

Curs 1968-69: Reformes al Col·legi


El Curs 1968-69 el centre presentava unes deficiències que calia solucionar. Per aquest motiu el director d’aleshores, Don Andrés Camahort, va fer unes peticions a l’alcalde de Vila-real, Don José Ferrer. Aquestes peticions van provocar la reforma i millora de les mancances del centre i en senyal d’agraïment Don Andrés li va escriure un llibre a l’alcalde que gràcies a l’Arxiu Municipal de Vila-real i a la cesió del mateix per part de la Família Ferrer-Ripollés hem pogut publicar a aquesta web.

Moltes gràcies a la Família Ferrer-Ripollés i a l’Arxiu Municipal de
Vila-real.

Feu clic a la imatge per a veure el contingut.

Enllaços d’interés

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *